Miss

Sembla mentida, però costa molt adornar-se'n. No vaig ser conscient del que suposava el canvi fins ben passada una setmana. A més, començant tan bé i relaxadament era impossible pensar que havia començat un curs acadèmic nou. Semblaven (i encara ho semblen) unes vacances allargades, encara que hagi d'anar a la facultat.
Però passada una setmana t'adones que ets aquí. Que no pots tornar en qualsevol moment; no és tan senzill.
Es troben moltíssimes coses a faltar: la família, els amics, i fins i tot la universitat! Allà ja ho tenia tot controlat (dins del que cap), i ara aquí... sant tornem-hi: professors i companys nous, administració diferents, etc.
Però quan més fa falta estar a casa és quan estàs malalt o et fas mal. Va ser una caiguda tonta, però suficient per haver de preocupar-me soleta de guarir les ferides i aguantar el dolor; perquè una és així i ha de ser forta, hehehe.

Ara ja he superat les dues setmanes. Tot és acostumar-se. I és fàcil fer-ho fent el bon temps que fa i podent gaudir d'un bany fresquet al jardinet de casa. Crec que compensa el fet d'estar més apartada de la ciutat.

A l'aigua s'ha dit!
Bon dia tingueu!