Aventura

Vistes increibles des del tren. Un gran matí il·luminat, adient per sortir de viatge.
Paisatges per la costa. Es veu l'horitzó amb una claredat indescriptible. Contraposat amb petites muntanyes que van apareixen i les planes del País Valencià.
Falta poc per arribar al destí. De moment, moltíssimes ganes de ser-hi i de començar el curs.
La primera impressió de la Ciutat de les Arts i les Ciències ha estat espectacular.
Recollida a l'estació i xerrameca amb el senyor Jorge. I la casa.

Estava sola, una havia anat a comprar i l'altre treballava. Bé, la casa per mi, ordenant roba, trastos, menjar... però no arriben. Volia treure-m'ho de sobre, passar el tràngol (o no) de conèixer gent nova i apa, a fer una altra cosa. Però res. He dinat, he connectat amb amics i després cap a la uni per veure si podia organitzar-me l'horari d'alguna manera. Millor no explico aquest tema perquè no l'entenc ni jo... la conclusió és que no començo pràctiques fins a finals de mes.

Torno a casa. I qui hi ha?? sí!!!! Ningú!
Ja diuen que lo bo es fa esperar; i així ha estat. Els meus companys (he esperat una horeta més) són molt macos! Hem estat parlant, fent una capbussada a la piscineta i continuant xerrant.

I així ha estat el primer dia de la vida a Moncada, València. Guay, eh? Us heu quedat amb el tema de la piscina, oi? Jo tampoc m'ho crec, senyors. Però una cosa està Clara: Deluxe!!! (guiño, guiño)