Vacances d'hivern

Un Nadal... diferent.
L'esperit nadalenc d'enguany ha decaigut més que l'any passat. Cada vegada se'm fa més feixuc. Per sort estan els nens i tens l'excusa perfecta per fer cagar el Tió ^^

Dinars amb parts de família, sopar amb una altra part. Família que no pots veure, família que no et vol veure... Lo de sempre. Res ha canviat? Es fa estrany notar el canvi de vida quan sóc fora i arribar a casa i sentir que no ha passat el temps, com si no hagués marxat més que un dia.








Tot i que el musical no m'ha agradat gens (la pel·li, vull dir), algunes cançons d'Abba m'agraden. Lletres que expliquen històries:


I've had a few little love affairs
They didn't last very long and they've been pretty scarce
I used to think that was sensible
It makes the truth even more incomprehensible

'Cause everything is new, yeah and everything is you
And all I've learned has overturned, what can I do?

3 anys enrere

Una tarda de diumenge, després d’haver-se llevat tard a causa de la gran boda de la nit anterior, va decidir anar a fer un tomb. La ciutat ja era fosca, a causa del canvi d’hora que es fa cada tardor.
Volia provar el nou mètode de transport de la ciutat. Gran invent. El vent a les galtes, el fred a les mans.
Va sentir música mentre pedalejava. Música d’un estil poc definible. Era la fira. Grans records d’aquelles atraccions, d’aquells núvols de sucre, d’aquelles pomes dolces que es feien eternes i que acabaven en mans del pare.
Va creuar la fira, i no va ser fins passats 4 carrers que no va deixar de sentir el so de la tómbola.
Continuà passejant. No tenia pensat d’anar a cap lloc concret. Caminà rambla avall, on observà gent de tota mena. Bicicletes, patinadors, gent gran petant la xerrada als bancs, nens jugant, adolescents cridant...
De cop es va trobar al Dunkin’ donuts i, sense adonar-se’n, en va sortir amb una caixa de sis! Se’n va fotre 3 de cop. Era tristesa? Era ansietat? A part de la gana que tenia per no haver menjat res més que una fruita i una infusió en llevar-se, és possible que no ho sapiguem mai. De ben segur que va poder pensar en moltes coses i que això li provoqués un mar de sentiments; bons i dolents.

Percepció

El temps passa sense que te n'adonis. A vegades, t'atures i penses. I veus com queden de lluny tots el records, les paraules, les persones... De cop els tens a flor de pell i de sobte ets conscient que fa temps que no hi són.