Una tarda de diumenge, després d’haver-se llevat tard a causa de la gran boda de la nit anterior, va decidir anar a fer un tomb. La ciutat ja era fosca, a causa del canvi d’hora que es fa cada tardor.
Volia provar el nou mètode de transport de la ciutat. Gran invent. El vent a les galtes, el fred a les mans.
Va sentir música mentre pedalejava. Música d’un estil poc definible. Era la fira. Grans records d’aquelles atraccions, d’aquells núvols de sucre, d’aquelles pomes dolces que es feien eternes i que acabaven en mans del pare.
Va creuar la fira, i no va ser fins passats 4 carrers que no va deixar de sentir el so de la tómbola.
Continuà passejant. No tenia pensat d’anar a cap lloc concret. Caminà rambla avall, on observà gent de tota mena. Bicicletes, patinadors, gent gran petant la xerrada als bancs, nens jugant, adolescents cridant...
De cop es va trobar al Dunkin’ donuts i, sense adonar-se’n, en va sortir amb una caixa de sis! Se’n va fotre 3 de cop. Era tristesa? Era ansietat? A part de la gana que tenia per no haver menjat res més que una fruita i una infusió en llevar-se, és possible que no ho sapiguem mai. De ben segur que va poder pensar en moltes coses i que això li provoqués un mar de sentiments; bons i dolents.
Veus reina, de tant en tant no es tan difícil fer servir la 3a persona ;)
ResponderEliminarLa gràcia està en que ho vaig escriure fa tres anys. L'he rescatat de l'oblit perquè em va recordar el que em vas dir. Moltíssimes gràcies!
ResponderEliminar