Alerta!

No t'agraden les correccions? Et molesta que sigui tan tiquismiquis amb la llengua i els escrits? Doncs et fots! Cadascú és com és i jo he arribat a un punt que no puc evitar fixar-me en aquestes coses.
Jo llegeixo textos i pretenc entendre el 100% del que hi posa. No vull imaginar-me jo mateixa les comes, els punts, les lletres que falten, com tampoc vull haver de desxifrar un missatge que no és que estigui en clau sinó que està tan malament escrit que has de pensar que on hi ha una "b" hi va una "v" o al revés, o intuir el que vol dir l'emisor del missatge, etc. Els sms tenen un límit: no es pot abreujar "Estic venint cap al cinema. Arribo en cinc minuts" a "tic bnin kp al sine.arriv n 5min".
Potser és cert que a vegades em passo (hi ha moltes ocasions en les que callo, però poca gent ho veu), però si em dóna la gana de comentar-ho, ho comento.
En altres llengües també passa, que a la gent se la bufa? A mi em fa mal als ulls veure un escrit "mig oficial" amb faltes d'ortografia. I "mig oficial" significa classes de professors d'universitat, cartells o informació públics, etc. Perquè sí. Perquè la llengua és cultura i s'ha d'aprendre a escriure i comunicar. Ja és prou ignorant, la societat!
Que quedi clar que no només parlo del català, eh! També em refereixo al castellà! Tot i que no es cometen tants errors com en català, potser fa més mal veure'ls.
No costa tant tornar a llegir el que s'escriu. I no passa res per fer algun error, tothom en fa, ningú és perfecte. Però tot comença amb la intenció i una miqueta d'esforç.

Sé que no guanyaré adeptes, ni milloraré la situació, però m'he quedat a gust. Potser qui ho llegeixi m'entendrà una mica millor, encara que no comparteixi la meva opinió (algú podria fer una antítesi d'això per poder entendre per què molta gent no hi dóna importància).

Bioètica

Avui he vist una cosa que em sembla espantosa. He tingut com un miniatac de cor; allò que penses: "no ho estic veient bé, segur! Torna a mirar, va!"
I és que després de totes aquestes setmanes aguantant les classes de bioètica a la universitat, mossegant-me la llengua per no dir-li a la professora que calli... em ve a la ment la classe de la setmana passada: l'avortament i la feritilització in vitro.
Que si l'embrió és vida, que està clar que quan hi ha fecundació hi ha vida, que l'avortament ha passat de ser un crim a ser un dret, que s'han disparat el nombre d'avortaments des de que es va regularitzar, que si la pastilla del dia després bla bla bla, i altres temes proposats demagògicament (encara que té la barra de dir que ella ho exposa d'una manera que dóna voltes i voltes per mirar-ho des de diferents perspectives... uns collons!).
Doncs estic per proposar una nova llei: Multar, o millor dit, penalitzar a les dones embarassades que fumen o beuen o es droguen! Perquè estan atemptant contra una vida que no és només la seva! Estan provocant danys irreversibles en la criatura que ha de néixer. Fins a quin punt la mare és lliure de fer el que vulgui quan deixa de ser un individu per passar a ser-ne dos? L'excusa de "de algo tengo que morir" (que posa nerviós a qualsevol no-fumador) ja no val; què diuen en aquests casos? Tenen alguna excusa preparada? (potser tenen la insensatesa de dir que no hi ha perill, o que el metge no els ha dit res... no ho sé! però m'agradaria saber-ho) Algú coneix algun cas?

Ell/a no ho faria.