En sec apareixes en escena. Un esdeveniment, una festa, un concert. Busques dissimuladament una cara coneguda, una en concret. I no hi és. De cop, la colla et troba, "Quant de temps! Com estàs?", una pregunta que es respon ràpid però que s'espera que facis un gran ventall d'explicacions de tot el que has fet en el temps que fa que no veus aquella gent. Acabes sentint-te fins i tot incòmode i tornes a mirar discretament, així com qui fa que ha vist alguna cosa a la llunyania però fas com que "només ha estat un llum que m'ha despistat" i tornes a mirar els ulls de la persona amb qui parles.
Se sent sonar la música, ja comença l'espectacle, callem i ens girem.
Darrere teu et pica algú l'esquena. Per fi, el rostre anhelat que et somriu i et besa.
"anhelat". M'agrada molt aquest adjectiu. :D:D:D:D
ResponderEliminar